La Constitució Catalana de 1928
El 2 d’octubre de 1928, Francesc Macià va presidir a la ciutat de l’Havana una assemblea de l’exili i l’emigració catalanes a Amèrica, i va donar testimoniatge a l’aprovació de l’anomenada “Constitució de I’Havana”. En rigor, aquest document va ser redactat gairebé en la seva totalitat del seu esperit I contingut per Josep Conangla i Fontanilles nascut a Montblanc, diverses vegades president del Centre Català de la capital cubana. Periodista destacat, havia arribat per primera vegada a Cuba com a recluta en la desastrosa guerra de 1895 a 1898, i després de la seva repatriació va decidir tornar per sempre a la seva terra d’adopció.
Es tracta d’un document singular del constitucionalisme català, l’únic no aprovat ni redactat a Catalunya o atorgat pel poder central, antecedent dels estatuts de Núria i de Sau.
En els 36 títols de la Constitució, dividits en 302 articles, Conangla va aconseguir expressar tota la seva experiència legal adquirida primerament en la Facultat de Barcelona i després per lliure a l’Havana, a més de la lectura de diversos textos jurídics similars.
Les idees centrals
Alguns dels aspectes més destacats de la Constitució mereixen una atenció especial
• De manera innovadora, es definia la República Catalana com a “democràtica i representativa”.
• Es reconeixien els criteris “liberals” i democràtics de Catalunya. En la terminologia usada per Conangla, la tradició “liberal” quedada traduïda com “d’esquerra” ja que s’advertia que “les classes econòmiques altes” no havien servit convenientment al catalanisme, al mateix temps que feia un crida al “proletariat” perquè no desconfiés de les consignes independentistes, perquè amb la independència s’alliberaran de les càrregues anteriorment imposades pel sistema econòmic i polític.
• En l’estructuració del territori es revitalitzarien les comarques, se suprimien les províncies, i una vegada aconseguida l’efectiva independència, Catalunya podia establir fórmules confederaIs amb altres “regions espanyoles”, de parla catalana o no, i a més aquest potencial es feia extensiu especialment a Portugal.
• El vot seria directe, universal i secret per a l’elecció de tots els càrrecs parlamentaris i municipals. Les condicions per ser elector o elegible inclourien la majoria d’edat, i el saber parlar i escriure en català.
• El Parlament català (en el qual hi hauria una representació especial de l’emigració) tindria una sola càmera, ja que es considerava que el Senat era una institució inútil i compromesa amb el sistema monàrquic absolutista. Però el mètode escollit per a seleccionar al Cap d’Estat era per mitjà del sistema indirecte, votat per una Assemblea de Compromissaris, electes pels Consells Comarcals. Aquest sistema també s’aplicaria a l’elecció del President del Tribunal Suprem.
• El treball (per professió o ofici) seria una obligació per tothom, inclosos els rendistes. L’activitat econòmica estaria fomentada per l’actuació d’associacions professionals anomenades “guildes”, seguint els models anglès i austríac. Es prohibida explícitament la mendicitat i la vagància. La jornada laboral seria de vuit hores amb descans del dissabtes “a l’anglesa”. El treball estaria prohibit als menors de 16 anys, i el nocturn no permès per a les dones i els menors de 18.
• Quant a la relació entre el poder civil i l’eclesiàstic s’establiria una separació total entre l’Església i l’Estat, encara que es reconeixia l’arrelada tradició catòlica d’una part deIs catalans.
• Les forces armades estarien formades per un exèrcit regular i un sometent.
• L’ensenyament estaria dividit entre l’educació primària (obligatòria i gratuïta) i la secundària, la superior i la tècnica (d’organització Iliure però sota la regulació de l’estat). Es bandejaria l’ensenyament de tipus passiu i memorístic. A part del català obligatori, s’impartirien cursos de castellà (també obligatori) i dos idiomes optatius, un d’ells obligatori.
• Alguns costums que es consideraven bàrbars o identificats amb un espanyolisme inacceptable, corn la boxa o les corridas de toros, seran prohibides.
• Quant als Ajuntaments, se’ls concedeix una gran autonomia d’actuació i gestió, i facultat legislativa.
• Els arxius en territori català i el seu contingut són considerats béns nacionals, i per tant, patrimoni català a preservar.
· Peu de imatge. Constitució Provisional de la República Catalana de 1928. Edició facsímil reeditada el 1978 en commemoració del 50è aniversari de la seva redacció per l’editora de Barcelona Lletra Viva.
Arxiu Municipal de Vilallonga del Camp. (Donació Germanes Montserrat i Misericòrdia Virgili Vidal).