La igualtat entre dones i homes és un dret fonamental a garantir en una societat que ho exigeix. És un valor i un element clau per l’erradicació del sistema heteropatriarcal androcèntric i sexista imperant que ens oprimeix, ens violenta i ens discrimina.Aquest dret a la igualtat de dones i homes ha estat reconegut legalment des de fa temps en el nostre marc jurídic,però no és efectiu ni en totes les esferes de les nostres vides ni és igual per a totes les dones. Per això encara avui dia hem de vetllar per la plena participació de les dones en tots els àmbits de la vida. Així doncs, tot i els progressos aconseguits fins al moment, la igualtat entre dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. A la pràctica, persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques, socials i culturals i les dades així ho mostren:en l’àmbit laboral, malgrat els esforços per eliminar la bretxa salarial, la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones encara és d’un 23%. La bretxa salarial més elevada la trobem en les ocupacions més feminitzades, on la diferència arriba a un 29,4%. El sostre de vidre continua sent un obstacle evident per les dones que només ocupen el 35,4% dels alts càrrecs de direcció i gerència i és que, d’acord amb l’índex d’igualtat de gènere, la dimensió amb major desigualtat de gènere la trobem en la presència de dones en llocs de presa de decisió en l’àmbit econòmic, social i polític, sent aquesta molt inferior a la presència dels homes. D’altra banda, les tasques de cura i conciliació continuen sent socialment responsabilitat de les dones, que demanen 9 de cada 10 de les excedències laborals sol·licitades per tenir cura de familiars; les que no ho fan perquè no poden, han d’afrontar jornades maratonianes en què assumeixen dobles i triples jornades.Prova d’això és que la mitjana d’hores setmanals que dediquen les dones a tasques domèstiques són gairebé el doble de les que hi dediquen els homes.Aquestes desigualtats aboquen a moltes dones a la precarietat, sent la pobresa una situació feminitzada, que afecta 1 de cada 4 dones a Catalunya. En el darrer any la bretxa del risc de pobresa ha augmentat més de 4 punts.2/2En altres àmbits tampoc trobem millors resultats. La presència mitjana de les dones en premsa escrita als mitjans és d’un 27% i d’un 22% en premsa digital; i només 1 de cada 4 de les persones federades o professionals de l’esport és una dona. D’altra banda, la tria d’estudis segueix mostrant la presència d’estereotips de gènere. Per exemple, l’enginyeria i l’arquitectura han estatals titulacions menys assolides per les dones, amb un 8% dels casos en el darrer curs.Aquesta invisibilització de les dones en diferents àmbits, dificulta o alenteix el canvi cap a una societat més igualitària en què siguin presents més dones referents en totes les esferes de la vida.Aquest 8 de març i cada dia, les dones lluitem contra aquesta situació desigual i injusta. Els moviments feministes, cada dia més forts, són la punta de llança d’unes reivindicacions que posen sobre la taula la necessitat de canvi,i què interpel·len els poders públics i el conjunt de la societat a garantir d’una vegada per totes la igualtat real de dones i homes.Volem desmuntar les estructures que sostenen les discriminacions diàries vers les dones en totes les esferes de les nostres vides. I per això, una vegada més, caldrà aguantar els envits d’una societat patriarcal resistent a cedir el poder i privilegis. Però no defallirem, ara que hem avançat més que mai, ara que sabem que la sororitat és la nostra insígnia i cada dia en som més, ara que ja no hi ha marxa enrere. Ara més que mai volem (almenys!) la meitat de tot.Les dones som ciutadanes de ple dret avui i cada dia perquè cada dia #Som8deMarç.
