Els gegants de Vilallonga del Camp

Alfons I de Catalunya

Un gegant per a les festes de Vilallonga del Camp

Les festes tenen la participació del poble com a factor essencial i, per tant, comptar amb elements d’identitat, de cohesió i integració social és molt important. Al voltant de la festa és positiu que existeixi la implicació del teixit social que aporti la seva particular participació i creativitat.

És per tots aquests motius que va sorgir la idea que Vilallonga del Camp tingués un gegant per animar les seves festes. Es van cercar els artífexs i es van trobar ben a prop: A Reus, l’escultor Manel Llaurador, i a Vilallonga del Camp, la gran modista Maru Valero. Ambdós han deixat palès en aquesta obra la seva creativitat i bon ofici.

Al redós del nostre Gegant hi ha la Colla Gegantera que està oberta a tothom, us hi volem a totes aquelles persones que vulgueu participar en la seva activitat festiva, per cuidar-lo, per portar la seva agenda, per tocar la gralla i el tabal, per ballar amb ell, per a donar suport als portadors…

Aquest gegant vol ser un element d’identitat de tots els vilallonguins i vilallonguines per allò que representa per a la nostra col·lectivitat.

El personatge que encarna el Gegant de la nostra vila és el primer comte-rei Alfons I de Catalunya (1154-1196). Fou un sobirà pacificador que posà límits al poder dels senyors feudals, que conquerí als musulmans terres per a la Corona d’Aragó, amant de la poesia. Ell va donar la carta de població a Vilallonga del Camp (1188) en condicions força favorables. És doncs, tot un símbol del naixement del nostre municipi.

Amb el nostre Gegant, Vilallonga del Camp s’incorpora al conjunt de ciutats i viles de Catalunya que compten amb aquest important element festiu de gran tradició i popularitat a la nostra terra.
De ben segur que el Gegant Alfons I i la Colla Gegantera esdevindran uns bons representants i ambaixadors de la nostra vila allà on vagin.

 

Sança

Princesa consort de Catalunya, reina consort d’Aragó, comtessa consort de Barcelona, princesa de Castella i Polònia, muller del rei Alfons I el Trobador, mare del futur rei Pere I el Catòlic, àvia del futur rei Jaume I el Conqueridor.

Aquestes credencials per a la Geganta que aquest 2018 fa la presentació oficial en societat a Vilallonga del Camp, vila fundada pel rei Alfons (tal i com consta en la Carta de Població datada el març del 1.188, en l’antic emplaçament del camí reial de Tarragona a Montblanc).

La reina Sança era filla del rei de Castella, Alfons VII i la seva segona dona, Riquilda de Polònia. Va néixer el 21 de setembre del 1.154. El 18 de gener de 1173/74 es va casar a la Seu de Saragossa amb el rei Alfons I el Trobador que aleshores tenia 16/17 anys, (ella en tenia 20) en virtut del tractat de “Pau Perpètua” de Sahagún entre Castella i Catalunya-Aragó. Per tant, ja era l’esposa del rei Alfons quan aquest va manar “crear” la nostra vila.

D’aquest matrimoni va néixer (probablement a Tarragona) el qui després va ser el rei Pere el Catòlic (1177-1213), pare del rei Jaume I. Alfons i Sança van tenir, a part del rei Pere, vuit fills més, dos dels quals moriren joves.

La reina Sança i el futur rei Pere, son fill, van tenir molta mala relació sobretot per qüestions polítiques per qui havia de manar a la mort del rei Alfons (1.196).

Era una dona coratjosa i de caràcter fort i finalment, després de fer les paus amb el fill, es va “retirar” al conegut monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat el 1188-89 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, la branca femenina de l’Orde Santjoanista que també fou fundada per ella. No va prendre l’hàbit sinó que hi va viure com a reina.

Sança va morir a Sixena el 9 de novembre del 1.208.

Com el nostre rei Alfons, a part de viure moments convulsos de guerres, conquestes i altres tràfecs, fou també protectora de les arts i de la poesia dels trobadors.

Tot rei ha de tenir la seva reina, i tot gegant, la seva geganta. Des del 2014, quan vam presentar el rei Alfons com a gegant significatiu i històric de Vilallonga, ja es va pensar de seguida en la creació de la geganta que l’havia d’acompanyar en els balls i en les festes del poble i d’arreu. Qui millor, que qui va ser la seva esposa? Gràcies a l’esforç i participació de molta gent i sobretot de la Colla Gegantera, finalment aquest desig ha pogut fer-se realitat.

Juntament amb el Minguet, el gegantó que l’Associació d’Amics del Roser ha cedit a la Colla Gegantera, la família s’ha ampliat darrerament i esperem que, aquest, sigui un costum permanent que es transmeti de pares a fills i que la família de gegants, capgrossos i altres elements festius, vagi creixent, amb la finalitat que les nostres festivitats siguin les més lluïdes del Camp.