Situació geogràfica
Vilallonga del Camp és situada a la plana del Camp de Tarragona, al centre del triangle que formaríem si uníssim les ciutats de Tarragona, Reus i Valls amb un ratlla, i gairebé equidistant uns deu quilometres de cada una d’aquestes ciutats.
Vilallonga és un municipi del Tarragonès, situat a la dreta del riu Glorieta, el qual constitueix el seu límit amb el Rourell. El terme municipal té una extensió de 9,23 Km², i el travessa la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent del riu Francolí per la dreta.
El poble de Vilallonga, que és un clar exemple de poble-camí, únic nucli urbà, es troba situat a 104 m. d’altitud. Pertany al partit judicial a Valls i a l’arxiprestat de Valls.
El municipi comprèn, a més de l’antic terme de Vilallonga, els històrics de Carxol, Les Sorts i el del Mas de l’Obra, la masia i antiga quadra de la Montoliva i l’antic poble de la Font de l’Astor.
Activitat econòmica
Durant molts segles, l’agricultura va tenir una importància cabdal en l’economia de Vilallonga, però la greu crisi de l’avellana del darrer quart del segle XX, obligà els pagesos a diversificar el seu treball i cercar una altra activitat productiva, amb un obligat abandó de part de la terra de conreu del terme. Tot i així, als nostres dies el sector primari és encara rellevant a Vilallonga. Les terres conreades disposen de sistema de rec que aprofita les aigües de pous i de mines. El conreu majoritari és l’avellaner i el segueix l’olivera, el fruiter I l’horta.
La ramaderia i, sobre tot, l’avicultura tingueren un pes específic com a activitats complementàries dins l’economia local en la dècada de 1960-1970, tot i que avui ja no hi tenen cap incidència.
Els actuals establiments comercials i de serveis proporcionen a la vila un bon nombre de subministraments i proveïments que donen resposta a una demanda local creixent.
En la història artesanal i industrial de Vilallonga, cal fer esment als oficis tradicionals que necessitava una comunitat: ferrer, espardenyer, boter, baster, fuster, constructor de carros, forner… I cal destacar la puixant indústria d’aiguardent –les olles-, els teixits de llana i l’activitat vinculada a l’obtenció de la seda i a la seva transformació en filats i teixits.
A l’actualitat, al terme municipal hi ha instal·lades diverses indústries de transformació (Pinsos del Segre, Ravago, Unió de Cooperatives, Papeles Allende…) i per altra banda, la proximitat de la petroquímica exerceix una poderosa influència en el mercat laboral de la vila. Ambdues realitats industrials han convertit la vila en un nucli on el sector secundari té un pes important en la seva economia.
Demografia
El nombre actual d’habitants de Vilallonga és de 2.150.
L’evolució demogràfica del darrer segle ha passat per dos moments destacables: un declivi en la dècada de 1930 a 1940 (Vilallonga del Camp passà de 1006 habitants a 949) i una etapa de creixement entre 1970 i el canvi de segle en què la vila guanyà 200 habitants. En els darrers deus anys Vilallonga del Camp ha experimentat l’alça més àmplia i ràpida, ja que la població ha augmentat de vora 1000 habitants.
Història
En el terme municipal de Vilallonga es troben diverses restes romanes com un edifici amb planta basilical i un sepulcre de planta rectangular, que fan pensar en uns assentaments consolidats. De l’època sarraïna no se’n conserven restes ni documents.
La primera carta de població atorgada als homes de Vilallonga pel rei Alfons el Cast data del primer de març de 1188. Aquell primer nucli de Vilallonga devia trobar-se a prop de la Granja dels Frares i al costat del camí Ral anava de Tarragona a Montblanc.
Sabem que Vilallonga ja existia abans de l’atorgament de la carta de població, perquè en la carta de donació del Morell a Berenguer Desprats, el 1173, figura que limitava amb Vilallonga.
Desconeixem les circumstàncies que obligaren al rei Pere II el Gran, el 1285, a cedir la senyoria de Vilallonga a Bernat de Montpaó, senyor de Conesa. La gent de Vilallonga quedava sotmesa a un senyor feudal. El rei, però, es va reservar el dret d’administrar justícia. A més, en la cessió dels seus drets el rei establia també l’obligació que Montpaó traslladés la vila a un nou emplaçament. Concretament en un turonet entre la riera de la Selva i el camí d’Alcover, on havia de fer cases protegides amb muralles, el castell i l’església, lloc on es troba actualment.
Durant la primera meitat del s. XIV, la família Montoliu tenia drets sobre la vila, els quals foren venuts, juntament amb els del Catllar i Puigdelfí, a Pere de Requesens l’any 1344.
Curiosament, el fogatjament del 1358 indica com a senyor del lloc a Berenguer de Requesens, mentre que en els de 1365-70, s’esmenta com a senyor de la vila, Berenguer de Montoliu.
Al segle XVII, Vilallonga es troba sota el domini de la família Dalmases, un membre de la qual, en Pau Ignasi Dalmases, l’any 1710 rebé del rei-arxiduc Carles III el títol de marquès de Vilallonga.
La Guerra del Francès (1808-1811) va tenir una considerable repercussió a Vilallonga del Camp. La vila es convertí durant uns mesos en quarter general de l’exèrcit espanyol i després fou ocupada per les tropes franceses en el seu avanç vers el setge de la ciutat de Tarragona. Els efectes negatius sobre l’economia local foren considerables. Les contribucions i requises exigides per ambdós exèrcits i la paralització de les treballs al camp, així com un estancament en la demografia són els resultats dels estralls de l’enfrontament bèl·lic.
Pere Virgili
Fill il·lustre de la vila és el cirurgià Pere Virgili i Bellver, nat a Vilallonga el 1699 i mort a Barcelona el 1776. Considerat com a pare de la cirurgia a Espanya per la fundació dels Reials Col·legis de cirurgia de Cadis (1748) i Barcelona (1760), on ocupa el càrrec de Director ambdós col·legis. Fou cirurgià de cambra del rei Ferran VI que li atorgà el privilegi de noble el 1755.
Un altre personatge important, fill del poble, és Josep Mestres i Miquel (1868 – 1945). Metge, polític i agrònom fundà la càtedra ambulant d’agricultura. Va ser president de la Diputació de Tarragona (1913-1915), a més de formar part del primer Consell Executiu de la Mancomunitat de Catalunya i ser president del Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona.
Festes i costums
- Gener: Cavalcada de Reis
- Febrer: Festa de Carnaval i Festa de l’Arròs
- Abril: Festa de la Gent Gran
- Maig: Festa de Sant Isisdre i Festa de la Rosa
- Juliol: Festa Major d’Estiu
- Setembre: Diada Nacional de Catalunya
- Octubre: Primer cap de setmana, la Fira Festa del Roser
- Novembre: Festa Major d’hivern
- Desembre: Parc Infantil de Nadal
Llocs d’interès
L’edifici més notable de la població és l’església parroquial de Sant Martí, es començà a construir l’any 1795. Cal destacar la magnífica façana neoclàssica, que restà inacabada. Sobre la cornisa hi ha un frontó triangular sostingut per quatre columnes i dues pilastres, amb capitells corintis. Sobre la porta d’entrada es pot veure un relleu que representa Sant Martí partint-se la capa amb un pobre.
La vila conserva també un portal que formava part de l’antiga muralla.
Dins del terme s’hi troba l’ermita de la Mare de Déu del Roser, de la qual se’n desconeix la data de construcció. Francesc Blasi Vallespinsa, en el seu llibre “Santuaris Marians …”, diu que és possible que l’ermita de Vilallonga fos la primera de la Diòcesi d’aquesta titularitat. L’edifici ha sofert diverses transformacions amb el pas dels anys, en l’actualitat està totalment restaurat havent recuperat les pintures gòtiques del presbiteri i l’artesanat.